dilluns, 3 de maig de 2010

Un possible final decebedor a una història inventada


Prometo explicar-ho un dia, de veritat.

dilluns, 18 de gener de 2010

Canvis o com complicar-se la vida amb gust


Hi ha situacions a la vida que et fan parar, pensar, plorar i tornar a començar. Hi ha coses a la vida que et porten a aquestes situacions, fets i experiències que et porten a replantejar-te coses que havies oblidat, inconscienment, però que són importants. Renovar confiances, complicitats i tornar a tenir sensacions que no trobaves a faltar però que quan les tornes a tenir t'adones que si, que et faltaven. Confiança en tu mateixa i en el que fas i vius.

Hi ha situacions a la vida que fan que et vegis envoltada d'una allau de tòpics dels quals no et pots separar però que lluites conscientment perquè acabin tenint molt poc a veure amb tu. Malgrat tot, la pluja d'impressions és tal, que acabes pensant que no hi ha cap altra manera de fer les coses, l'espiral de tòpics se t'endú i t'oblides una mica de qui ets. Per sort, parar, pensar, plorar i tornar a començar et fa fora d'aquesta espiral i et transporta a una lleugera sensació de tabula rasa molt necessària.

La vida et pot canviar amb cosa de cinc minuts, el que es triga a saber el resultat d'una prova d'embaràs. Evidentment en el meu cas, la vida canvia perquè el resultat de la prova va ser positiu.

Estic embarassada de 13 setmanes, em queda molta feina i molts dies per endavant per intentar que la meva vida, la nostra vida, no pateixi un altre cop l'absorció de l'espiral de tòpics, per intentar mantenir una relació de parella i no només de futurs pares histèrics, per tractar de seguir ser qui sóc i no només un continent. Ser mare és important, molt, però ser qui ets crec que ho és encara més.

Demà serà un dia important, visita al metge per saber si tot, anàlisis de sang i altres proves han donat resultats correctes i tot està com ha de ser. Fins demà, seguiré patint, que el cosmos em perdoni.


Demà passat serà un dia important també, serà el dia que m'he marcat per dir-ho a la feina, i és aquest dia el que més em preocupa, i no sé massa per què, no hauria de tenir cap problema, però l'acomiadament improcedent plana sobre el meu cap, i només la possibilitat pesa com una llosa. Tot es fa molt gros de moment, però sé que cada dia que passi serem més a prop del final d'aquest patiment teòric i ens trobarem en mig d'un mar de dubtes pràctics, però ho prefereixo, solucionar problemes que et trobes al moment m'és més fàcil que fer grans dissertacions sobre com haurien de ser les solucions a problemes que encara no tens.

Sóc una futura mare cagada de por, però amb moltes ganes que tot això passi, arribi l'hora de la veritat, i si he de repartir currículums o inventar-me una idea de negoci, que així sigui. Glups.