dijous, 1 de febrer de 2007

Sí, jo era una empollona

Els nens no són només nens, són persones talla mini amb les mateixes virtuts i els mateixos defectes, inclús algun més, òbviament tenen el de la superjoventut.

El meu pare sempre em diu que la juventut és una malaltia que es cura, sense remei, amb els anys. Jo sóc jove i per tant estic malalta, però quan t'has de relacionar amb algú més jove que tu acabes veient que, desgraciadament, el teu pare gripós té raó.

Des de sempre que he patit una altra classe de malaltia, la fantàstica vergonya aliena, l'única malaltia que et fa sentir malament quan tu no has fet res de res. Potser és que m'he sentit millor (en qualitat) de les persones que em rodejaven, o no ho sé ben bé, però massa vegades he sentit el malestar de la vergonya aliena. no he suportat mai els comportaments estúpids, les ganes de fer-se notar ni aquest tipus de conductes, per mi, completament idiotes. Recordo moments en què m'hauria agradat desaparèixer de l'escena i tornar uns quants anys després.

No crec que m'hagi sentit directament millor que ningú, això seria també un comportament estúpid, i sobretot una mentida. El que no puc evitar és pensar que hi ha gent que s'entesta en semblar pitjor (des del meu punt de vista) que la resta. vantar-se de suspendre tres, sis o vuit assignatures a l'escola, mare de déu! recordo una vegada que vaig suspendre un trimestre d'economia i em va caure el cel a sobre. De debò, horrorós. Per què els nens que, com jo en aquell moment, teníem més facilitat, o més ganes, o més el que sigui i cada final de curs treiem unes notes francament envejables érem l'objectiu de burles i insults per part dels altres, sobretot els que més suspenien? Enveja?

Si una cosa he intentat aprendre els últims anys, després de l'annus horribilis, és a gestionar els cops. Estic convençuda que si algú fa una cosa millor que jo és que s'ho ha treballat més o que li ve de mena, per tant o bé he de treballar més o resignar-me i anar fent el meu camí. Ara no sé com he arribat aquí.

El fet és que de petita treia molts Supera molt bé (sinònim eufemístic d'excel·lent) i es ficaven amb mi. Destacar per dalt és tan dolent davant l'altra gent com destacar per baix? O és que és pitjor destacar per dalt?

La moda de la paraula friki (freaky, ehem) ha fet molt mal. Tenir cultura general és ser friki? Es veu que en aquest país sí. Em nego a pensar que tenir interès en apredre i després saber és ser friki, no ho suporto.

Ara que m'he posat una mica tensa a mi mateixa faré una llista, en honor a la Marinetix, de coses que no suporto, com per exemple, les faltes d'ortografia:

- les faltes d'ortografia
- el partit populista (mola, aquí n'hi caben dos)
- joan-clos van damme
- els locals del centre on tot està escrit només en anglès
- la gent estúpida
- la tapa del vàter aixecada
- els pèsols (són rodons, verds, petits i exploten)
- les paneroles (les fastigoses cucarachas de tota la vida)
- la paraula tendència (quant a moda es refereix)
- Steven Seagal i la seva cara de cagarro
- els modernos (paradoxalment es veu que dir que no t'agraden els modernos és la última tendència dels modernos)
- el vandalisme per-què-sí, tipus cremar contenidors o caminar sobre els cotxes (ho sento C, ja ho sabies)
- el senyor movistar i les seves botigues Movistar te abla, val que la h és muda, però senyors, encara s'ha d'escriure
- la gent que escriu noxe, coxe, xico per gastar menys lletres. Una cosa és que ho fagis en un sms però si has d'escriure alguna cosa seriosa...

Suposo que si m'hi posés més trobaria més coses. La qüestió general és si és pitjor la ignorància o la indiferència. Es veu que la majoria de gent ni ho sap ni li importa.